La Serra Calderona és un dels llocs preferits pels col·lectius ciclistes de les diferents poblacions de l'Horta de València, tant per la riquesa i diversitat de paisatges com per la extensa xarxa de camins, pistes forestals i vies pecuàries que la recorren.

Als darrers 15 anys i paral·lelament a la popularització de la bicicleta de muntanya, ha augmentat extraordinàriament el nombre d'usuaris que utilitzen aquest espai natural per gaudir del temps lliure i fer salut, de manera que amb el pas del temps s'ha convertit en un gran lloc de trobada de tota mena d'esportistes que, de forma respectuosa amb el medi ambient, passen les millors hores de la setmana practicant el seu esport.

Per molt diverses circumstàncies i especialment per tractar-se d'un espai molt pròxim a la ciutat de València, està sotmés a una forta pressió humana que posa en perill el fràgil equilibri d'aquest ecosistema. És per això que les autoritats de la Generalitat Valenciana el van declarar Parc Natural i tot seguit es van aprovar diferents textos legals que regulen tots els aspectes per al correcte funcionament.

Aquestes disposicions legals són:

Declaració del parc natural:

15 de gener de 2002. DOGV 4.172 de 21 de gener de 2002

Aprovació del PORN (Pla d'ordenació dels recursos naturals):

2 d’abril de 2001. DOGV 3.980 de 17 d'abril de 2001

Aprovació del PRUG (Pla rector d'ús i gestió):

31 de març de 2006. DOGV 5.233 de 4 d’abril de 2006

Actualment, s'està treballant en la redacció del PLA D'ÚS PÚBLIC que concretarà encara més les activitats de tota mena autoritzades i prohibides al Parc per a garantir la seua conservació.

Per tot això, considerem fonamental que tots els usuaris coneguen la normativa que regula el parc i també els diferents col·lectius que des de fa molts anys han lluitat i continuen lluitant per harmonitzar l'ús sostenible  amb la conservació d'aquest entorn natural.

Recomanem molt especialment la visita als següents portals:

http://www.cma.gva.es

És el lloc oficial del Parc Natural. Informació objectiva, científica i detallada.

 http://www.upv.es/~csahuqui/.

Sense cap dubte el que presenta una major varietat i quantitat d'informació.

Un portal imprescindible per aprendre a estimar la Serra Calderona.

 http://www.accioecologista-agro.org

Molt interessant.

 http://www.youtube.com

Sense desperdici.

 A continuació hem fet un recopilatori, de la informació institucional trobada al portal web oficial del Parc, amb la intenció d'apropar al col·lectiu ciclista la realitat  de la Serra Calderona, lloc habitual de les nostres activitats.

EL PARC NATURAL DE LA SERRA CALDERONA

Presentació:

La Serra Calderona es troba entre les províncies de València i Castelló, segueixen la clàssica directriu ibèrica, de nord-oest a sud-est, i formen la divisòria d'aigües entre la conca del Palància al nord i, al sud, les del Túria i alguns barrancs que desaigüen directament al mar, com el de Carraixet.

 Constitueix un dels espais naturals protegits més emblemàtics de la Comunitat Valenciana. És un extens àmbit de 18019 hectàrees, de singular importància per la seua biodiversitat i formacions geològiques, que conformen un paisatge de gran bellesa.

 El variat cromatisme dels materials es combina amb la diversitat de formes producte de la tectònica i la intensa erosió. Els populars gresos donen lloc a un suggeridor relleu ruïniforme, ben visible al Picaio, el Garbí o el Puntal de la Vella. Els cims llaurats sobre les calcàries dolomítiques adopten la característica forma de moles, com a les penyes de Guaita, el pic de l'Àguila o la mola de Segart.

 Són també destacats els valors patrimonials que la serra Calderona alberga, i hi destaquen nombrosos jaciments arqueològics, castells, tradicionals masies i els més coneguts monestirs. Així, hi ha notables restes a la serra corresponents a la major part de civilitzacions que van habitar les nostres terres des del paleolític, passant per l'edat de bronze, la cultura ibèrica, romana, àrab i medieval.

 La seua proximitat a la ciutat de València i el seu àmbit metropolità l'han convertit en un dels parcs més visitats per la ciutadania, alhora que progressivament es coneixen i divulguen els seus valors com a àrea natural d'excepcional valor en un entorn de ràpid creixement urbà.

 Dades tècniques:

Data de declaració del parc natural: 15 de gener de 2002

Data de aprovació PORN (Pla d'ordenació dels recursos naturals): 2 d’abril de 2001

Data de aprovació PRUG (Pla rector d'ús i gestió): 4 d’abril de 2006

Municipis dins del parc: Altura, Albalat dels Tarongers, Algímia d’Alfara, Estivella, Gátova, Gilet, Marines Vell, Nàquera, Olocau, Sagunt, Segorbe, Segart, Serra i Torres Torres.

 El Parc Natural de la Serra Calderona comprén una extensió de 18.019 ha. Situat entre les províncies de Castelló i València, queda constituït per una alineació muntanyosa d’orientació nord-oest sud-est que separa les conques dels rius Palància i Túria. S’estén per les comarques de l’Alt Palància, Camp de Morvedre i Camp de Túria. Constituïx un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana, les característiques físiques i naturals del qual li atorguen un interés ecològic excepcional, al mateix temps que paisatgístic.

Història

La denominació d’aquesta serra com a serra Calderona és molt recent.

Com era coneguda anteriorment? : L’il·lustrat Cavanilles, en les seues Observacions sobre la història natural extretes després dels seus viatges pel territori valencià entre els anys 1795 i 1797, es referix a la serra amb diferents noms: monts de Segart, monts de Serra i Nàquera, serralada de Portaceli, monts de Cucalon i monts de la Cova Santa.

Però és a partir dels anys 50 del segle XX, quan diversos autors excursionistes comencen a referir-se a aquesta cadena muntanyosa amb el topònim global de serra Calderona.

Si ens remuntem temps enrere, la serra Calderona, com ho demostren les diferents i diverses troballes arqueològiques, va estar habitada per diverses civilitzacions.

Trobem:

- Indicis del paleolític en la cova Margarita a Nàquera

- Restes de l’eneolític en el puntal dels Moros a Nàquera

- Vestigis de l’edat del bronze en el Picaio;

- Poblats de rellevància en l’època ibera com Arse (ciutat ibera situada en el castell de Sagunt)

- També és iber l’assentament del puntal dels Llops a Olocau.

 L’època romana deixa mostres notables de la seua presència a Sagunt, gran centre econòmic,comercial i cultural. També són romans l’aqüeducte d’Estivella, el pont de Torres Torres, comtambé trobem nombroses restes de ceràmica a Serra, Nàquera, Olocau i Gilet.

 Però sobretot, els més abundants, són els vestigis de l’època islàmica: castells com els de Beselga, Olocau, Segart, Serra i Torres Torres van ser fortaleses musulmanes que van jugar unpaper important, per la seua estratègica situació en la conquesta de València pel Cid.

Moltes alqueries àrabs, origen de les poblacions serranes actuals com les d’Altura, Marines,Nàquera o Albalat dels Tarongers, després de la conquesta cristiana per Jaume I passen a ser propietats dels grans senyorius. Molt pròxima a la conquesta es funda la cartoixa de Portaceli en el 1272. De gran valor històric i arquitectònic, la seua història esta íntimament lligada a la història d’Espanya i de l’Antic Regne de València, en total són 700 anys d’història.

 No hem d’oblidar que la cartoixa de Vall de Crist fundada en el 1401 va tutelar durant segles la vida dels veïns d’Altura. Actualment es troba en ruïnes.

De la mateixa època és el convent de franciscans de Sant Esperit de la Muntanya (1404) situat en la vall de Toliu. La presència d’assentaments musulmans va ser considerable en tota la serra Calderona. Eren els braços fonamentals de l’agricultura de manera que el decret d’expulsió dels moriscos, en el 1609, va ocasionar greus conseqüències econòmiques i un evident descens demogràfic. La serra Calderona durant diverses èpoques es convertix en l’escenari de les diferents disputes que se succeïxen: revoltes morisques, la Guerra de Germanies, la Guerra de Successió, la Guerra Civil... i dóna refugi als diferents protagonistes que es valien de l’abruptesa i inhospitalitat de la seua orografia. És conegut el mite dels bandolers en la serra.

Més recentment i des dels anys 50, a causa de la proximitat a València ha sigut escola de muntanya de diverses generacions, lloc de gaudi i oci de molts valencians.

Orografia

Aquesta serra ocupa una vasta superfície que es desenvolupa principalment per davall dels 1.000 m d’altitud, a excepció del Montemayor, en l’extrem nord-occidental, on s’aconseguix una cota de 1.015 m. Altres altures importants són el Gorgo (907 m), Rebalsadors (802 m), Oronet (742 m) i el Garbí (601 m).
Cal destacar el nucli triàsic oriental, on es pot trobar la presència de moles calcàries com la mola de Segart, Xocainet o la Redona i, sobretot, una part del territori amb predomini silici en què apareixen espectaculars crestes d’arenoses roges (Gorgo, Garbí i Picaio) que envolten nuclis carbonatats com Rebalsadors, Alt del Pi, Oronet i Peñas Blancas.

Clima

El clima del parc es caracteritza pel règim mediterrani, amb una oscil·lació moderada de les temperatures, les mitjanes anuals del qual oscil·len entre els 16 i els 17,5 ºC i una forta irregularitat en les precipitacions, amb valors anuals que oscil·len entre els 350 mm i els 600 mm. A la tardor poden arribar a tindre caràcter torrencial.

La sequera estival és acusada excepte precipitacions aïllades de tipus tempestuós.

La xarxa hidrogràfica correspon a tres conques principals: el riu Palància al nord i el barranc del Carraixet i el riu Túria al sud.

Vegetació

L’abrupta orografia i els importants desnivells amb la presència de materials, tant carbonatats com silicis, permeten la instal·lació d’una vegetació molt diversa. No obstant això, l’activitat humana i els incendis forestals han relegat la vegetació climàcica a barrancs i zones poc accessibles, en l’actualitat està dominada per pinedes, matolls i herbassars. Les masses boscoses es troben dominades per la pineda, sobretot de pi blanc i acompanyat d’un matoll d’estepes (Cistus salvifolius, C. monspeliensis), romer (Rosmarinus officinalis), gatosa (Ulex parviflorus) i bruc d’hivern (Erica multiflora), prezona de Rebalsadors (Cistus albidus)

Els boscos de carrasca també aconseguixen cert creixement; en el seu estrat inferior podem trobar mareselva (Lonicera implexa), arítjol (Smilax aspera), aladern (Rhamnus alaternus) i el margalló (Chamaerops humilis) entre altres espècies.

Poden apreciar-se diferències entre el carrascar calcícola i silicícola per les espècies de matoll que l’acompanyen, com són el coscoll, el llentiscle o el romer en el primer cas i els brucs, estepes i sàlvies en el segon. Quant a la sureda, està present en alguns enclavaments d’ombroclima subhumit sobre pedra roja, encara que de caràcter dispers i sense arribar a aconseguir en cap moment l’estat de maduresa. En substrats carbonatats amb un ombroclima sec-semiàrid que no permet el creixement del carrascar, apareix una màquia de cobertura elevada dominada pel coscoll (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus); en les zones del sòl mesomediterrani sec i sec-semiàrid el coscollar es caracteritza per una menor alçada i cobertura i per l’absència d’elements termòfils.

Arbres monumentals i singulars de la serra Calderona:

Pi del Salt (Nàquera) Espècie: Pinus halepensis/ Pi blanc / pino carrasco

Lledoner de la Cova Santa (Altura) Espècie: Celtis australis / llidoner / almez Edat estimada: 200 anys Altura: 6.50 metres Perímetre a 1.30 m: 4.30 m

La Morruda (Segorbe) Espècie: Olea europea / olivera / olivo Edat estimada: 1.500 anys

Altura: 4.40 m Perímetre a 1.30 m: 6.56 m

Pi de la Bassa (Portaceli-Serra) Espècie: Pinus halepensis/ pi blanc / pino carrasco

Edat estimada: 175 anys Altura: 18.50 m Perímetre a 1.30 m: 4,30 m

Fauna

Quant a la fauna, la serra Calderona mostra una gran diversitat d’ambients, fet que contribuïx a l’existència d’una fauna molt diversa, trobem espècies de gran interés, sobretot rapaces. L’ornitofauna és extraordinàriament diversa, destaquen espècies com l’astor (Accipiter gentilis), l’àguila serpera (Circaetus gallicus) o el pica-soques blau (Sitta europaea) en zones arbrades; la merla blava (Monticola solitarius), el duc (Bubo bubo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) en zones rocoses.

D’altra banda, cal destacar entre els mamífers el gat salvatge (Felis sylvestris), la geneta

(Genetta genetta) o el teixó (Meles meles). És important la presència de la tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i la del fardatxo ocel·lat (Lacerta lepida). Aquest últim pot arribar a mesurar uns 60 cm del cap a la cua. Es tracta del l’espècie de fardatxo major d’Europa.

 Normes de conservació del parc

Ens trobem en un espai natural protegit. Per a contribuir a la seua conservació hem d'intentar visitar-lo en grups reduïts, fer el menor soroll possible, no eixir de les sendes delimitades, respectar als animals i plantes, no encendre foc (excepte en els llocs permesos i amb la deguda autorització), respectar les normatives forestals, i no deixar fems, residus ni empremtes del nostre pas per l'itinerari.

 Punt d'informació i oficina tècnica
horari: De 9:00 a 14:00 hores de dilluns a divendres.

direcció: Plaça de l'Ajuntament s/n  (Llar del Jubilat)   46119 Nàquera, València

telèfon/fax: 96 168 19 93   e-mail: serra_calderona@gva.es

personal: 
            - Director conservador, Vicente Diago Aymimir 
            - Equip de promoció, investigació i treballs tècnics (PITT): Mariví Corella, Aurelio Hernández, José Lindo i Robert Rodrigo. 
            - Brigada de manteniment i conservació compost per cinc persones.

EXTRACTE LEGISLATIU:

RECULL DE L'ARTICULAT D'ESPECIAL RELEVÀNCIA I QUE CALDRÀ CONSIDERAR

 DECRET 46/2006, de 31 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra Calderona.[2006/3832]

 ANNEX I: NORMATIVA DEL PLA RECTOR D’ÚS I GESTIÓ DEL PARC NATURAL DE LA SERRA CALDERONA

TÍTOL I. Disposicions generals

CAPÍTOL I Naturalesa i efectes

 Article 4. Règim d’infraccions i sancions

El règim d’infraccions i sancions vigent en l’àmbit territorial del Parc Natural de la Serra Calderona és l’establit, amb caràcter general, per al conjunt dels espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, pel títol V, articles 52 a 61, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, o normativa que la substituïsca.

 Article 13. Normes d’ús públic

A més de les normes generals contingudes en l’article 4 del Decret 10/2002, de 15 de gener, de declaració del Parc Natural de la Serra Calderona,  de les establides en el PORN i de les que s’especifiquen en el present article, els visitants i la població local han d’atendre, durant la seua visita al parc natural, totes aquelles recomanacions publicitades per mitjà de cartells, fullets i altres recursos d’informació del parc.

a) No estan permeses activitats o comportaments que suposen perill o deteriorament per a la conservació del parc natural, que alteren la quietud i la tranquil·litat de l’espai natural, o que suposen deteriorament de la qualitat de la visita per a la resta dels visitants.

b) No està permesa l’arrancada, la recollida o la tallada de les plantes, com també la recol·lecció dels seus fruits, flors i llavors. Tampoc està permesa la molèstia, persecució, captura o mort de fauna, dels seus ous, cries o larves, ni la recol·lecció d’elements geològics, excepte autorització de la conselleria competent en medi ambient per a fins científics, docents, de conservació o de gestió.

c) No està permés acampar en l’interior del parc natural, excepte expressa autorització de l’administració competent en medi ambient per motius d’investigació, conservació, vigilància, salvament o altres causes de força major. Per motius de conservació, degudament justificats, es podrà limitar l’activitat en altres àrees, circumstància que serà degudament publicitada i informada amb antelació. En tots els casos no es podrà romandre més d’una nit a la mateixa zona. No obstant això, es podrà acampar a les zones autoritzades i preparades per la conselleria per mitjà de la corresponent autorització de l’organisme competent.

d) A les àrees d’especial protecció (AEP), el trànsit està permés en la traça dels camins o sendes de pas autoritzat, com també per les sendes tradicionals i veïnals, llevat que es tracte de zones d’accés temporalment restringit per motius de conservació, i en este cas han d’estar degudament senyalitzats. A les àrees d’especial protecció (AEP), la circulació es realitzarà pels camins i vies de trànsit establits a l’efecte en l’article 18, sense perjudici del que disposa l’article 17. En tot cas, els visitants respectaran les zones d’accés temporalment restringit. Queda exclosa d’estes consideracions l’activitat cinegètica, tal com es troba definida i regulada en els articles 57 i 58.

e) En les àrees més sensibles, àrees de nidificació d’espècies protegides i en aquelles altres que s’establixen per motius de conservació degudament justificats, podrà restringir-se temporalment el trànsit atés el que ha estipulat el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat.

f) L’administració competent en medi ambient, per motius de conservació, podrà regular, limitar i restringir temporalment l’entrada de visitants a determinades zones del parc natural. Estes mesures han de ser prèviament difoses al públic i convenientment senyalitzades, no ha d’interferir amb el lliure accés dels propietaris als seus predis.

g) No està permés fumar al parc, en particular en els territoris delimitats per l’article 5 de la Llei de forests, definits com aquells terrenys en què vegeten espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, siga espontàniament o procedisquen de plantació.

h) S’ha d’evitar molestar el ramat i s’han de respectar els sistemes tradicionals d’aprofitament agrosilvopastorals.

i) Els gossos de companyia han d’anar subjectes amb corretja i proveïts de boç per a evitar accidents i molèsties a la fauna i a altres visitants.

j) Excepte en situacions d’emergència, s’ha de mantindre un volum de veu discret que no pertorbe la tranquil·litat i la quietud de l’espai natural. No es permet l’ús de megàfons llevat que, per raons excepcionals de seguretat i vigilància, siga necessària la seua utilització pel personal autoritzat. Igualment, no es poden usar aparells de so, xiulets, ràdios o altres instruments.

k) Excepte en situacions d’emergència o per motius d’investigació autoritzada, no estan permeses les emissions de llums o llampades enlluernadores, que alteren la tranquil·litat de la nit, per mitjà de l’ús de punters làser, torxes de vídeo i altres, amb l’excepció de l’ús de llanternes individuals.

l) S’ha d’evitar tot comportament o actitud que implique una falta de consideració i respecte a la tranquil·litat de la resta dels visitants.

m) No es permet l’abandó de fems, desperdicis o qualsevol altre tipus de residus orgànics o inorgànics excepte en les infraestructures destinades a l’efecte.

n) No es permet el bany a les fonts, els cursos i làmines d’aigua. De la mateixa forma, no es poden llavar utensilis ni abocar productes contaminants com ara detergents, sabons o altres.

o) No es permet realitzar, per qualsevol procediment, inscripcions, senyals, signes i dibuixos en pedres, arbres o en tot bé moble o immoble, excepte aquells realitzats per motius de gestió pel personal del parc o un altre personal degudament autoritzat, que siguen necessaris per a millorar i completar les xarxes de camins i sendes autoritzades per l’administració competent en matèria de medi ambient i que responguen a les directrius de senyalització establides en l’esmentat Decret 179/2004.

p) No es permet la manipulació d’elements d’investigació o vigilància ambiental instal·lats al parc, com ara sensors electrònics o mecànics, estacions d’aforament, tanques, balises, estaques, etc.

Secció 3a

Senderisme i rutes

Article 18. Definició i àmbits on s’admet

1. A l’efecte del present PRUG, s’entén per recorreguts de senderisme els realitzats a peu per les sendes o vies de trànsit que discorren per l’interior del parc natural. Estes sendes o vies de trànsit han d’estar

autoritzades per l’administració competent en medi ambient i, en el cas que interessaren terrenys de propietat privada, s’ha de comptar amb el consentiment exprés de la propietat dels predis, llevat que existisca una servitud de pas legal o voluntària. També podran formar part de la dita xarxa les sendes locals existents en els distints municipis.

2. A les àrees d’especial protecció (AEP) i àrees de protecció ecològica (APE), la circulació es realitzarà preferentment pels camins i vies de trànsit autoritzats. En tot cas, els visitants respectaran les zones

d’accés restringit temporalment i comptaran amb l’autorització de la propietat dels predis afectats, si és el cas.

3. A l’efecte anterior, s’establix a l’interior del parc natural una xarxa de sendes que poden combinar-se entre si per a fer rutes. Esta xarxa està integrada en l’actualitat per les rutes següents:

– GR-10: Andilla-Puçol.

– PR-8: Marines-Olocau-Tristany, Emili Beüt i Belenguer.

– SL-23: Senda Tancada (Estivella).

– SL-24: Senda Vella al Garbí (Estivella).

– SL-41: Sender de Náquera.

– PRV-287: (Bétera – Náquera – Serra).

– PRV-63.9: Soneja a Gátova.

– PRV-63.8: Altura.

– PRV-318 Albalat dels Tarongers.

– Rutes interpretatives del parc.

– Ruta BTT.

Este llistat forma una xarxa que està promocionada i mantinguda pel parc en col·laboració amb els seus promotors, i té caràcter preferencial en la informació i divulgació de la xarxa de camins de muntanya

pedestres del parc natural.

4. Es pot restringir l’accés per senda a algunes zones de muntanya quan existisquen raons objectives de pèrdua de biodiversitat, que sempre han d’estar perfectament informades sobre el terreny. No obstant

això, si les causes que van determinar la restricció desapareixen, pot restituir-se l’accés amb les degudes precaucions.

Article 19. Grups

1. Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 50 persones no requeriran cap notificació o autorització. Els grups de més de 50 persones han de notificar l’activitat

al director-conservador, que podrà delegar en els monitors educadors. En les àrees d’especial protecció (AEP), estes quotes de visita, sense perjudici del que establisca el Pla d’ús públic, es reduiran a 20.

La notificació es farà per escrit, amb anterioritat a la realització de l’activitat i es presentarà al Centre d’Informació del Parc. Els monitors educadors, per delegació del director-conservador, resoldran

d’acord amb la ruta traçada i facilitaran informació sobre les tècniques de mínim impacte per a esta activitat. Quan el grup siga superior a 50 persones, la notificació es remetrà al director-conservador amb

una antelació mínima de 15 dies.

2. La pràctica del senderisme i l’excursionisme queda limitada i circumscrita als itineraris del parc, com apareixen definits en l’annex cartogràfic. El trànsit per sendes o camins diferents d’estos no es prohibirà,

si bé per a l’obertura de nous itineraris i sendes d’accés cal ajustar-se al que establix el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell de la Generalitat, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.

3. En els itineraris i sendes permesos es mantindrà el traçat existent i ja xafat, per a evitar la creació de sendes secundàries o l’ampliació de les sendes preexistents.

4. Amb caràcter anual, l’òrgan gestor emetrà un programa de restauració de sendes i itineraris amb l’objectiu d’eliminar els impactes causats pel seu ús, que executarà la brigada de manteniment del parc.

Esta, en els seus treballs de manteniment de sendes, utilitzarà materials d’acord amb l’entorn i que protegisquen la seguretat del caminant.

Article 20. Usos compatibles i incompatibles amb el senderisme a l’interior del parc natural

1. Es consideren usos compatibles amb el senderisme, a més dels usos agropecuaris i forestals, l’activitat eqüestre i altres formes de desplaçament no motoritzat, sempre que no es tracte d’excursions

organitzades de més de 10 animals o vehicles sense motor, i que es respecte la preferència de pas del caminant.

2. Es consideren incompatibles amb el senderisme els recorreguts en vehicles de motor. No obstant l’anterior, es permetrà este tipus de circulació, amb autorització expressa de l’administració competent

en medi ambient, per a realitzar funcions de vigilància i conservació, per a aprofitaments tradicionals dels predis, com també en casos d’emergència.

 Article 21. Clausura i tancament d’itineraris

1. L’administració competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments, podrà procedir a la clausura o la modificació alternativa, temporal o permanent, de les sendes que considere necessàries

al parc natural per raons de conservació, manteniment, restauració dels valors naturals o millora de l’ús públic. Estes modificacions comptaran amb l’autorització de la propietat dels predis afectats,

sense perjudici d’allò que ha establit el Decret 179/2004.

2. Seran raons per al tancament de sendes l’existència de problemes erosius, l’alteració de la coberta vegetal o de la qualitat de les aigües, les molèsties a la fauna i la pertorbació de les activitats forestals,

ramaderes o qualsevol altra relativa a la gestió de l’espai o la conservació del medi natural.

3. El tancament o la clausura temporal de camins o sendes es realitzarà, quan siga necessari, de tal forma que no supose alteracions de l’activitat agropecuària o forestal, ni conculque drets de servitud o

altres drets consolidats.

4. En tots els casos, la clausura o la modificació alternativa de camins o sendes ha d’estar justificada tècnicament per l’administració competent en medi ambient i anunciada amb antelació al públic,

excepte raons justificades d’urgència. No obstant això, si les causes que van determinar la restricció desapareixen, pot restituir-se l’accés amb les degudes precaucions.

 Secció 4a

Bicicletes

Article 22. Llocs i vies d’ús

1. No es permetrà la circulació de bicicletes a l’interior de les àrees d’especial protecció (AEP) fora de les pistes forestals habilitades a l’efecte.

2. No està permesa la circulació camp a través ni per sendes.

3. S’exceptua de la prohibició disposada en el punt 1 l’accés i la circulació dins de les finques particulars dels propietaris d’estes, de les persones que siguen titulars de servituds de pas o altres drets consolidats,

i d’aquelles que, per raons de servei, gestió o altres, siguen autoritzats.

 Article 23. Grups de ciclistes i compatibilitat amb el trànsit senderista

1. La pràctica del ciclisme es realitzarà respectant els drets i les prioritats de pas dels senderistes.

2. L’administració competent en medi ambient a través del corresponent Pla d’Ús Públic podrà regular la circulació de grups de ciclistes amb vista al nombre d’integrants del grup, tenint en compte les carreteres, traçats i capacitats de la ruta o camí. Sense perjudici del que establix el Decret 183/1994, d’1 de setembre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals,

tindran la consideració d’excursió organitzada, a l’efecte del present PRUG, els grups de ciclistes formats per més de 15. Estes activitats requeriran l’autorització de l’administració competent en medi ambient.

3. Sense perjudici del que establix l’esmentat Decret 183/1994, la velocitat de circulació a l’àmbit del parc es limita a 30 km/hora.

 Secció 5a

Activitats eqüestres

Article 24. Llocs i vies d’ús

1. No es permetrà l’activitat eqüestre a l’interior de les àrees d’especial protecció (AEP) fora de les pistes forestals habilitades a l’efecte.

2. No estan permesos els desplaçaments camp a través.

3. S’exceptua de la prohibició disposada en l’article anterior l’accés i la circulació dins de les finques particulars dels propietaris d’estes, de les persones que siguen titulars de servituds de pas o altres drets consolidats, i d’aquelles que, per raons de servei, gestió o altres, siguen

4. La pràctica eqüestre es realitzarà respectant els drets i les prioritats de pas de senderistes.

5. L’administració competent en medi ambient pot regular la circulació de grups amb vista al nombre d’integrants, tenint en compte les carreteres, traçats i capacitats de la ruta o camí.

6. L’activitat eqüestre amb fins lucratius serà objecte de regulació i autorització per l’administració competent en medi ambient. En el cas de finques o muntanyes privades, esta regulació es farà d’acord amb

els seus propietaris.

Secció 6a

Circulació de vehicles motoritzats

Article 25. Circulació de vehicles motoritzats

1. Es prohibix, amb caràcter general, circular a l’interior de les àrees d’especial protecció (AEP) amb vehicles motoritzats. Sí que es permetrà per les pistes perimetrals a esta.

2. S’exceptua de la prohibició disposada en el punt anterior l’accés i la circulació per pistes i camins, dins de les finques particulars dels propietaris d’estes, de les persones que siguen titulars de servituds

de pas o altres drets consolidats, i d’aquelles que, per raons de servei, gestió o altres, siguen autoritzats.

3. Es prohibix, amb caràcter general, circular per terrenys forestals amb vehicles fora de les carreteres, pistes i camins, incloses les agrícoles i les forestals, esta prohibició inclou la circulació d’estos

vehicles per sendes de muntanya.

4. El Pla sectorial de prevenció d’incendis assenyalarà els camins en què es prohibix la circulació de vehicles o persones, tant de manera permanent com temporal depenent del tipus d’alerta.

5. En les pistes autoritzades, per circumstàncies especials i per causa motivada, es podrà prohibir la circulació de vehicles; en cas de discórrer per terrenys o muntanyes de titularitat privada, esta regulació

es farà d’acord amb els seus propietaris.

6. En aquelles pistes que discorren perimetralment a terrenys forestals gestionats per l’administració competent en medi ambient, que es corresponen en la cartografia amb les denominades àrees d’especial protecció (AEP), la velocitat serà limitada a 30 quilòmetres per hora.

7. En l’àmbit del parc es prohibixen, als camins forestals i agrícoles, les excursions organitzades de vehicles de motor, conforme a la definició establida en l’article 2 del Decret 183/1994, d’1 de setembre,

del Consell de la Generalitat, quan el nombre de vehicles participants siga superior a cinc, i les permeses requeriran la deguda autorització de l’administració competent en medi ambient i els ajuntaments corresponents.

 Per fer comentaris i plantejar tot tipus d'aportacions, us recomanem que ho feu al FORO d'aquest portal web dins el tema "LAS RUTAS"